Lengua Catalana
Aquí iré publicando y añadiendo material por fecha, de lengua catalana.
9/5/2017
Edat mitjana;
És el període històric que va des de la caiguda de l’Imperi romà (segle V) fins al Renaixement (segle XVI). La invenció de la impremta (a finals del segle XV) és el fet que marca la fi del període medieval des de la perspectiva de la literatura.
Tot i que durant aquest període es desenvolupà una important literatura en llatí, a partir del segle X comencen a aparèixer primeres mostres de llengües romàniques resultat de l’evolució del llatí vulgar. Tanmateix, el llatí se seguí utilitzant com a llengua de cultura amb un gran prestigi per tot Europa fins ben entrat el segle XVIII.
Durant el segle XII i al sud de la Gàl·lia inicialment, es comença a produir una poesia en llengua provençal que representa l’origen de la creació literària en llengua romanç. No és fins al segle XIII, amb la prosa de Ramon Llull, que el català esdevé, també, llengua de la literatura. En els segles XIII i XIV destaca també una important producció de cròniques històriques coincidint amb l’expansió de la corona catalanoaragonesa.
EL MÓN TROBADORESC
A començaments del segle XII, al sud de la Gàl·lia, l’autor que escrivia versos en llatí rebia el nom de «poeta», i el que ho feia en provençal, el de «trobador».
Els trobadors, doncs, van ser els primers poetes lírics i cultes que elevaren una llengua vernacla (provençal) a categoria de llengua literària, a més de ser uns autèntics professionals de la literatura. Es disposa de poca informació dels trobadors si exceptuem el centenar de vides
que s’han conservat, que són textos en prosa que relaten habitualment de forma breu les seves biografies. S’hi sol esmentar el lloc de naixement del trobador, la seva condició familiar, els seus estudis, viatges, etc., i en alguns casos, algun judici sobre la seva obra.
Els joglars eren els encarregats de cantar i interpretar les obres que componien els trobadors.Les composicions dels trobadors, totes de temàtica amorosa, anaven adreçades a dones, normalment casades, de l’alta noblesa, a les quals juraven devoció i obediència eterna. L’amor cortès, com expressa l’adjectiu, tractava l’amor amb refinament i espiritualitat.
Una vintena de dames occitanes, les trobaraitz, ens han deixat una exquisita lírica
9/5/2017
Edat mitjana;
És el període històric que va des de la caiguda de l’Imperi romà (segle V) fins al Renaixement (segle XVI). La invenció de la impremta (a finals del segle XV) és el fet que marca la fi del període medieval des de la perspectiva de la literatura.
Tot i que durant aquest període es desenvolupà una important literatura en llatí, a partir del segle X comencen a aparèixer primeres mostres de llengües romàniques resultat de l’evolució del llatí vulgar. Tanmateix, el llatí se seguí utilitzant com a llengua de cultura amb un gran prestigi per tot Europa fins ben entrat el segle XVIII.
Durant el segle XII i al sud de la Gàl·lia inicialment, es comença a produir una poesia en llengua provençal que representa l’origen de la creació literària en llengua romanç. No és fins al segle XIII, amb la prosa de Ramon Llull, que el català esdevé, també, llengua de la literatura. En els segles XIII i XIV destaca també una important producció de cròniques històriques coincidint amb l’expansió de la corona catalanoaragonesa.
EL MÓN TROBADORESC
A començaments del segle XII, al sud de la Gàl·lia, l’autor que escrivia versos en llatí rebia el nom de «poeta», i el que ho feia en provençal, el de «trobador».
Els trobadors, doncs, van ser els primers poetes lírics i cultes que elevaren una llengua vernacla (provençal) a categoria de llengua literària, a més de ser uns autèntics professionals de la literatura. Es disposa de poca informació dels trobadors si exceptuem el centenar de vides
que s’han conservat, que són textos en prosa que relaten habitualment de forma breu les seves biografies. S’hi sol esmentar el lloc de naixement del trobador, la seva condició familiar, els seus estudis, viatges, etc., i en alguns casos, algun judici sobre la seva obra.
Els joglars eren els encarregats de cantar i interpretar les obres que componien els trobadors.Les composicions dels trobadors, totes de temàtica amorosa, anaven adreçades a dones, normalment casades, de l’alta noblesa, a les quals juraven devoció i obediència eterna. L’amor cortès, com expressa l’adjectiu, tractava l’amor amb refinament i espiritualitat.
Una vintena de dames occitanes, les trobaraitz, ens han deixat una exquisita lírica
Comentarios
Publicar un comentario